Deucalió i Pirra

Autor: Peter Paul Rubens

Data: 1636-1637

Lloc on es troba: Museo Nacional del Prado

El material: Oli sobre taula

Títol: "Deucalion and Pyrrha"

Hi havia una època en que els homes van deixar de tenir por dels Déus i d'adorar-los. Es barallaven entre ells, no es tenien respecte, ja que no eren capaços de viure junts.

Des del cel Zeus s’enfurismà i va decidir destruir la raça humana amb un diluvi com a càstig pels seus crims.

Durant nou dies i nou nits va ploure molt. La Terra va quedar negada i els éssers vius també, excepte dos, un home i una dona triats per Zeus; ella pel seu respecte amb els Déus, ell pel seu amor a la justícia. Aquests foren Decalió i Pirra. Decalió era fill de Prometeu, i Pirra era la seva esposa, filla de Pandora i Epimeteu.

Prometeu havia aconsellat al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l’omplís de provisions. Així ho va fer, i van estar navegant amb l’arca nou dies fins que arribaren al mont Parnàs, que sobresortia de les aigües del diluvi.

Zeus ordenà que les aigües baixessin i que el sol tornés a aparèixer. Els dos humans van decidir anar a demanar consell a Temis per saber com trobar les altres persones. Temis els va respondre: "Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare". Deucalió i Pirra no entenien el que havien de fer, van estar pensant una bona estona fins que al final Deucalió va descobrir que la gran mare era la Terra, i els seus ossos les pedres, i ho van intentar. Així que Deucalió i Pirra es van posa a tirar pedres i, efectivament, les pedres llançades per Deucalió esdevenien homes, alhora que les llançades per Pirra esdevenien dones.

Júlia Ballber