La màscara d’Agaèmnon

Agamèmnon va ser el rei de Micenes i d’Argos i el capdill més poderós de tots els que van participar en la guerra de Troia. Ell era el germà de Menelau, rei d’Esparta, el marit  d’ Helena que va ser ultratjat per Paris en emportar-se Helena cap a Troia. La seva esposa era Clitemnestra, amb la qual tingué quatre fills: Orestes, Ifigènia, Crisòtemis i Electra.

Tot va començar quan Agamèmnon va matar un cérvol de la deessa Àrtemis tot afirmant que “ni ella mateixa ho hauria fet millor”. Aleshores Àrtemis s’enfadà. Abans de marxar cap a Troia va decidir anar a consultar un oracle, que fou el que li digué per que per aconseguir vent per marxar cap a a Troia hauria de sacrificar la seva filla Ifigènia per pagar per l’ofensa a la deesa. Si no la matava, els grecs no tindrien vent per navegar cap a Troia. A Agamèmnon li va semblar just i la va matar. L’oracle li digué aquestes paraules:

“Agamèmnon no morirà

Ni dins ni fora d’un palau

Ni en aigua ni a terra

Ni vestit ni despullat

Ni menjat ni afamat”

Agamèmnon després de matar a la seva filla pogué arribar fins a Troia. Van passar molts anys fins que s’acabà la guerra i pogué tornar a casa. La seva esposa durant tot el temps que el seu marit s’havia passat lluitant s’havia embolicat amb un amant anomenat Egist. Al tornar Agamèmnon a casa va decidir prendre un bany al jardí.  I en treure el peu per sortir de la banyera la seva dona li va donar una poma i tot seguit li va llançar una xarxa de pescador a sobre. Aleshores va venir Egist per matar-lo i la seva esposa va rematar el cadàver tallant-li el cap.

S’havia fet realitat la profecia: ni dins ni fora d’un palau (al jardí); ni en aigua ni a terra (tenia un peu fora la banyera); ni vestit ni despullat (la xarxa li cobria el cos, però no era un vestit); ni menjat ni afamat (s’estava acostant una poma a la boca en el moment de la mort).

D’aquí és d’on surt la història de la màscara d’Agamèmnon.

La fotografia que he posat al principi és la “suposada" màscara d’Agamèmnon. Suposada perquè l’arqueòleg Heinrich Schliemann la va trobar a Micenes l’any 1876 col·locada en una tomba important que semblava de rei . Però després d’uns estudis arqueològics moderns van suggerir que la màscara de rei podria datar entre 1550 i 1550 aC, el que situa uns 300 anys abans que fos rei de Micenes.  Es creu que Schliemann ho va manipular tot i que no és la màscara real. Malgrat això, ha conservat el seu nom.

Actualment la màscara es troba al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

Júlia Ballber