dimarts, 6 de novembre de 2012

Mite del segrest de Persèfone




Fitxa artística

  •          Títol: El rapto de Prosérpina
  •          Autor: Pedro Pablo Rubens
  •          Data: 1636-1639
  •          Material: Oli
  •          Lloc on es troba: Madrid, Museo del Prado

Descripció del quadre

En aquest quadre trobem a Atena, deessa de la guerra, Hera, deessa del matrimoni, i Àrtemis, deessa de la caça oposant-se a l’acció de Hades, déu de l’infern. Ell agafa a Persèfone i se l’emporta al seu carro amb l’ajuda dels petits Cupidos. Al terra, es pot veure el cistell amb flors que collia Persèfone abans de ser raptada.

El mite de Persèfone

Quan aquesta era jove s’anomenava Core i Hades estava enamorat d’ella. Un dia ella va sortir a recollir flors amb unes nimfes i Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Demèter, la seva mare, va buscar-la nit i dia però no la trobava, fins que li va preguntar al seu marit, Zeus. Aquest li va explicar que ara ja no era Core, sinó la dona d’Hades i que s’anomenava Persèfone. Això va fer enfadar a Demèter, deessa de la fertilitat, que va prohibir que les plantes creixessin i va convertir la vida en un desert. Zeus va demanar a Hades que Persèfone tornés però aquesta ja no podia perquè havia menjat el menjar dels morts. Però com només havia menjat 6 grans d’una magrana es va acordar que podria tornar al món dels vius 6 mesos. Això dóna lloc a les estacions. Primavera i estiu quan és al món dels vius i tardor i hivern quan és al món dels morts.

Irene Linares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada