dimarts, 20 de novembre de 2012

Paisatge amb Píram i Tisbe


Autor: Nicolas Poussin
Data: 1651
Lloc on es troba: Städel Museum de Frankfurt
Material: Oli sobre llenç

Piram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el reglant de Semíramis. Habitaven en habitatges veïns i s’estimaven malgrat la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins descubrir una estreta esquerda en el mur que separava les cases en les que solament la veu travessava tan estret camí i els tendres missatges passaven d’un costat a l’altre per l’esquerda. Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-secada cop més intensament, fins que una nit van acordar que la nit següent, quan tot quedés en silenci, fugirien sense que ningú no els veiés i es trobarien al costat del monument de Nino. Tisbe va arribar el primer, però va veure una lleona que tornava de cacera, va sentir por i va anar a amagar-se, deixant caure un vel que portava. La lleona va agafar el vel i va jugar amb ell, tacant-lo de sang. Al arribar, Píram va descobrir les petjades i el vel tacat per la sang i va creure que la lleona havia matat  la seva estimada. No podia aguantar el dolor i va treure un punyal i se’l va clavar al pit. La seva sang va tenyir de porpra els fruits d’un arbre proper, d’allà ve el color de les mores segons Ovidi.
Tisbe va sortir del seu amagatall i quan va trobar les mores canviades de color va dubtar si estava en el lloc adequat. De seguida que va veure a Píram, el seu estimat, mort a terra, va anar a abraçar-lo i, a la vegada, li va treure el punyal del pit i es va suïcidar amb la mateixa arma.
Els deus, entristits per la tragèdia van fer que els pares dels dos estimats sepultessin junts els seus cossos i des de aquell dia les mores van quedar de color porpra.
Celia Fuente

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada