Autor: Nicolas Poussin
Data: 1651
Lloc on es troba: Städel Museum de Frankfurt
Material: Oli sobre llenç
Piram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el reglant de
Semíramis. Habitaven en habitatges veïns i s’estimaven malgrat la prohibició
dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins descubrir una estreta
esquerda en el mur que separava les cases en les que solament la veu travessava
tan estret camí i els tendres missatges passaven d’un costat a l’altre per l’esquerda.
Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-secada cop més intensament,
fins que una nit van acordar que la nit següent, quan tot quedés en silenci,
fugirien sense que ningú no els veiés i es trobarien al costat del monument de
Nino. Tisbe va arribar el primer, però va veure una lleona que tornava de
cacera, va sentir por i va anar a amagar-se, deixant caure un vel que portava.
La lleona va agafar el vel i va jugar amb ell, tacant-lo de sang. Al arribar,
Píram va descobrir les petjades i el vel tacat per la sang i va creure que la
lleona havia matat la seva estimada. No
podia aguantar el dolor i va treure un punyal i se’l va clavar al pit. La seva
sang va tenyir de porpra els fruits d’un arbre proper, d’allà ve el color de
les mores segons Ovidi.
Tisbe va sortir del seu amagatall i quan va trobar les mores canviades de
color va dubtar si estava en el lloc adequat. De seguida que va veure a Píram,
el seu estimat, mort a terra, va anar a abraçar-lo i, a la vegada, li va treure
el punyal del pit i es va suïcidar amb la mateixa arma.
Els deus, entristits per la tragèdia van fer que els pares dels dos
estimats sepultessin junts els seus cossos i des de aquell dia les mores van
quedar de color porpra.
Celia Fuente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada