dimarts, 13 de novembre de 2012

Venus i Adonis de Tiziano Vecellio


Data: 1554
Lloc on es troba: Museu del Prado
Material: oli













El nom d’Adonis deriva d’una paraula semita que en hebreu significa “senyor”.  Ties, rei de Síria, tenia una filla, Mirra, estava tan orgullós de la seva bellesa que acostumava a dir que ni la pròpia deessa era tan bonica com ella.
La deessa de l’amor i la bellesa, Afrodita, com a venjança, va impulsar a Mirra a desitjar en incest el seu pare, el que va aconseguir, inconscient dels seus  actes, va dur a terme amb l’ajuda de la seva dida, durant dotze nits.
Finalment, quan el seu pare se’n va adonar de qui era la seva amant, la va perseguir per matar-la, armat amb un ganivet.
Mirra, davant del perill, va implorar la protecció dels déus, que, per protegir-la, la van convertir en l’arbre que per ella s’anomena “mirra”. Quan cau la mirra de l’arbre, en realitat son les llàgrimes de la princesa Mirra les que cauen.
Passats nou mesos, un senglar va enfonsar els seus ullals a la mirra i d’ell va sorgir un bellíssim nen, Adonis.
Afrodita, entendrida pel nen, el va recollir i se’l va entregarà Persèfone, deessa dels inferns, per a que el criara.
Quan Adonis va créixer, Afrodita va voler recuperar-lo, però Persèfone no ho consentia, per la qual cosa va tenir que intervenir Zeus, déu suprem i pare de les dues deesses. La seva decisió va ser que Adonis visqués un terç de l’any amb cadascuna d’elles i que la resta ho passés on ell volgués. Adonis vivia amb Afrodita sempre que podia.
Adonis, molt aficionat a la caça, va morir aviat per culpa d’una ferida de senglar, impulsat per la gelosia cap a Ares, amant d’Afrodita.
En aquest quadre, podem veure com Afrodita suplica a Adonis que no marxi a caçar perquè sap que passarà alguna cosa dolenta.
Celia Fuente

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada