Autor: Tiziano Vecellio
Data: 1554
Lloc on es troba: Museu del Prado
Material: oli
El nom d’Adonis deriva d’una paraula semita que en hebreu significa “senyor”. Ties, rei de Síria, tenia una filla, Mirra, estava
tan orgullós de la seva bellesa que acostumava a dir que ni la pròpia deessa
era tan bonica com ella.
La deessa de l’amor i la bellesa, Afrodita, com a venjança, va impulsar a
Mirra a desitjar en incest el seu pare, el que va aconseguir, inconscient dels
seus actes, va dur a terme amb l’ajuda
de la seva dida, durant dotze nits.
Finalment, quan el seu pare se’n va adonar de qui era la seva amant, la va
perseguir per matar-la, armat amb un ganivet.
Mirra, davant del perill, va implorar la protecció dels déus, que, per
protegir-la, la van convertir en l’arbre que per ella s’anomena “mirra”. Quan
cau la mirra de l’arbre, en realitat son les llàgrimes de la princesa Mirra les
que cauen.
Passats nou mesos, un senglar va enfonsar els seus ullals a la mirra i d’ell
va sorgir un bellíssim nen, Adonis.
Afrodita, entendrida pel nen, el va recollir i se’l va entregarà Persèfone,
deessa dels inferns, per a que el criara.
Quan Adonis va créixer, Afrodita va voler recuperar-lo, però Persèfone no
ho consentia, per la qual cosa va tenir que intervenir Zeus, déu suprem i pare
de les dues deesses. La seva decisió va ser que Adonis visqués un terç de l’any
amb cadascuna d’elles i que la resta ho passés on ell volgués. Adonis vivia amb
Afrodita sempre que podia.
Adonis, molt aficionat a la caça, va morir aviat per culpa d’una ferida de
senglar, impulsat per la gelosia cap a Ares, amant d’Afrodita.
En aquest quadre, podem veure com Afrodita suplica a Adonis que no marxi a caçar perquè sap que passarà alguna cosa dolenta.
Celia Fuente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada