El naixement de Venus

El naixement de Venus és un dels quadres de temes mitològics més famós que va pintar Botticelli durant lèpoca del Renaixement. El quadre està realitzat sobre una tela que presenta una mida de 172,5 x 278,5 cm i s'utilitza una espècie de pintura que s'anomena pintura al tremp d'ou.  És va començar a pintar al 1483 i es va acabar de pintar al 1484.

Actualment es troba exposat a  la Galleria delgi Uffizi.

En aquest quadre es representa el moment en que Venus arriba a l’Illa de Citera conduïda per el vent.  Aquesta representació, coincideix amb l’explicació que va donar Homer.

La bella deessa de l’amor es troba damunt d’una gran petxina.

El seu cos esvelt de pell blanca i delicada es presenta nu, els llargs cabells daurats li ballen al voltant a causa del vent i amb la seva mà esquerra  recull un rinxol de cabell i es tapa les parts íntimes. Tímidament, amb el braç i la mà dreta intenta tapar-se els pits.

A l’esquerra de l’escena, apareixen abraçats de manera càlida la figura de Aura, deessa de la brisa i Zèfir, Deu del vent.

A la dreta, a terra, apareix la figura de Flora, la deessa de la vegetació i la naturalesa. Mostra un vestit decorat amb motius florals i pretén envoltar a la deessa Venus amb un mantell de color púrpura també decorat amb flors.

A l’escena podem observar unes roses que cauen en forma de pluja sobre un mar lleument mogut.

És important tenir present que en el quadre estan representats els tres elements essencials de la matèria: l’aire (Zèfir i Aura), la  terra (Flora) i l’aigua (Venus).

En aquesta pintura queda reflectit l’ideal de bellesa platònica i el missatge simbòlic del renaixement a la vida. El pintor aconsegueix recrear un curiós efecte circular.

No es pot qüestionar que aquesta és una obre d’una inqüestionable bellesa.

El mite de Venus ens explica que la deessa va néixer a partir de la venjança de Gea, deessa de la terra i esposa de Urà i Cronos, un Tità molt important que és fill de Urà i de Gea. 

Cronos va matar al seu pare Urà, deu del cel, per haver enviat els seusgermans, els Ciclops, als inferns.

El Tità li talla els testicles als seu pare, els quals cauen al mar. 

De l’escuma dels testicles d’Urà neix Afrodita, Venus, la deessa de l’amor i de la sexualitat. Aquesta divinitat és una de les més representades en l’art.

Marta Blas